Pere Claver Corberó fou batejat el 26 de juny de 1580 a l’església parroquial de Verdú, diòcesi de Vic (avui de Solsona).

De nen estudià a l’escola de Verdú. Els seus pares, que eren uns pagesos rics, l’envien a estudiar a Barcelona quan tenia 15 anys.

Viu amb uns familiars seus. Coneix els jesuïtes en el col·legi de Betlem, a Les Rambles. Amb uns companys i un jesuïta, es dediquen sovint a anar a ajudar els pobres. Descobreix la pobresa i misèria que hi havia en alguns barris de Barcelona. Quan té 22 anys vol ser jesuïta.

El 7 d’agost de 1602 entra en el Noviciat dels jesuïtes de Tarragona. Posteriorment, està tres anys en el Col·legi de Mont-Sió a Palma de Mallorca. El germà porter, Alonso Rodríguez, amb fama de santedat, fou per a ell un amic i un mestre, que marcà profundament la seva vida i el va animar a treballar en els territoris d’Amèrica, descoberts un segle abans.

galeonesEl 15 d’abril de 1610 embarca a Sevilla en el “Galeón San Pedro” amb altres tres jesuïtes, amb destí al “Nuevo Reino de Granada” (avui Colòmbia). Aproximadament després de dos mesos de navegació, arriba a Cartagena d’Índies.

El 19 de març de 1616, després dels estudis de teologia a Bogotà, és ordenat sacerdot a la catedral de Cartagena.

El 3 d’abril de 1622 va fer el seu compromís solemne que va rubricar amb aquestes paraules: “Esclau dels esclaus negres per sempre”. El va firmar i el va complir.

esclaus-1La vida de Pere Claver ens introdueix en una època fosca de la història, ennegrida per l’esclavitud. Ell oferí l’exemple inequívoc d’un amor humà i evangèlic per als seus estimats esclaus. Els considerà sempre com un ésser humà digne de tota atenció.  Acudia al port a l’arribada d’un vaixell negrer, i els acollia amb el cor obert i el somriure als llavis, al mateix temps que els repartia roba, menjar, beguda i dolços. Com ell mateix va escriure, els parlava, no amb la llengua sinó amb les mans i les obres. Era inútil parla’ls-hi d’una altra manera. S’agenollava junt als malalts i els rentava i procurava acontentar-los amb tantes mostres d’afecte com pot fer la naturalesa humana per alegrar un malalt. Realitzava el seu treball des de l’amor i el respecte a la dignitat de la persona humana. Cuidava materialment als negres, els instruïa en la fe i els batejava. Sempre des de el convenciment de servidor, “esclau dels esclaus”.

esclaus-2El Papa Lleó XIII que el va canonitzar va dir que “després de la vida de Crist, cap altra li havia commogut tan profundament com la de Pere Claver”. Va viure pobre i lliure sobre la terra fins els 74 anys, patint amb els que pateixen, blanc entre els negres, sempre com a esclau dels esclaus, fou un català “curt en paraules i pròdig en heroisme”. El 1985, el Congrés de la República de Colòmbia el va declarar “Defensor dels Drets Humans”.